L’oceanògrafa Josefina Castellví, guardonada amb el premi Català de l’Any

veure video aquí

L’oceanògrafa Josefina Castellví ha rebut aquest dimarts al vespre el premi Català de l’any 2013. Castellví s’ha imposat en la votació final als germans Roca i l’activista Núria Gispert.

En recollir la distinció, en la gala que ha tingut lloc al Teatre Nacional de Catalunya, la científica ha assegurat que sent “molt estimada” amb el guardó i que el primer que ha pensat quan sentit el seu nom ha estat “com pot ser que la gent m’estimi tant?”.

L’oceanògrafa ha recordat els seus inicis a la recerca científica en llocs on “no volien dones, perquè una dona en un laboratori era la gent que rentava els tubs o feia les factures, però mai una científica”. Castellví ha celebrat entre els aplaudiments del públic que, “ara, a l’Institut de Ciències del Mar, hi ha més dones que homes”.

La guardonada ha comentat que, quan li van proposar dirigir la base espanyola Joan Carles I a l’Antàrtida, després que el promotor de la base, Antoni Ballester, patís un ictus cerebral, d’entrada no ho volia fer perquè “era una responsabilitat massa grossa”. Finalment, però, va acceptar la feina perquè trobava “un escàndol internacional que tot just comencéssim a tenir la base i la deixéssim abandonada”. Va assumir la tasca, tot i que era estrany: “Ens venien a veure què fèiem, no s’havia donat mai que hi hagués una base amb una dona“. Castellví ha recordat que els 11 desplaçats a la base van “fer pinya” i van marcar la seva carrera.

Després de 18 anys de no haver estat a l’Antàrtida, on hi havia passat una dècada, la microbiòloga hi va tornar per rodar eldocumental sobre ella dirigit per Albert Solé Tura “Els records glaçats“, un viatge que ha definit com “el millor regal que m’han fet en tota la vida”.

El premi Català de l’any s’atorga per votació popular dels espectadors d'”Els matins” de TV3 i els lectors d'”El Periódico de Catalunya”. Entre els guardonats en edicions anteriors hi ha Ernest Lluch, que el va rebre a títol pòstum, Pau Gasol, Manuela de Madre, Joan Manuel Serrat, Ferran Adrià, Neus Català o Pasqual Maragall.

Font: 324
FacebookTwitterGoogle+WhatsAppCompartir
This entry was posted in Els records glaçats, Llargmetratges, Minimal Films. Bookmark the permalink.

Comments are closed.